Lectures de missa

FIDELS DIFUNTS (A)

02/11/2020

Lectura de les Lamentacions (Lm 3,17-26)

La meva ànima viu lluny del benestar, ja no recordo la felicitat i penso dintre meu: «He perdut tota l'esperança, no puc confiar en el Senyor».

El record de les meves penes i del meu abandó m’amarga i m’enverina. Com més hi penso i ho medito més em replego sobre meu. Però ara vull fer reviure altres pensaments, que em mantindran l’esperança: No s’han extingit els favors del Senyor, no s’han pas esgotat; la seva pietat és nova cada matí, la seva fidelitat és immensa. Em dic a mi mateix: «La meva part és el Senyor, i per això espero en ell».

El Senyor és bo amb els qui hi confien, amb tots aquells que el cerquen. És bo d’esperar silenciosament la salvació del Senyor.

 

O bé: Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 6,3-9)

Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d’ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció. Queda ben clar: l’home que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el seu domini i d’ara endavant no sigueu esclaus del pecat: els qui són morts queden desvinculats del pecat.

I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d’ell.

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6a.6b-7.8 (R.: cf. 1; o bé: cf. 5)

Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

R. Des de l’abisme us crido, Senyor.

O bé:
R.Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R. 

Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R. 

Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa. R. 

És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-6)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig».

Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?».

Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi».