Lectures de missa

SAGRAT COR DE JESÚS (B)

08/06/2018

Lectura de la profecia d'Osees (Os 11,3-4.8c-9)

Això diu el Senyor: «Quan Israel era un noi, me'l vaig estimar: com a fill, el vaig cridar que vingués de l'Egipte. Jo mateix he ensenyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment. »Tinc el cor trasbalsat dintre meu, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo sóc Déu, i no un home, sóc el Sant present dintre teu. No vindré amb amenaces.»

Salm responsorial [Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 3)]

Ell és el Déu que em salva, confio, no m'espanto.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 3,8-12.14-19)

Germans, a mi, que sóc el darrer del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu creador guardava secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen poder i autoritat coneguin, pel que veuen en l'Església, que en són de variats els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s'havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dóna la fe que hi tenim. Per aquest motiu m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li prego que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors, que visqueu fermament arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n'és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 19,31-37)

En aquell temps, era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dóna testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os.» I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat.»